L'amistat

Des de que entres en aquest món amb el primer respir fins que deixes anar l’últim alè estàs ficat en una mena d’escola en la qual no pares de rebre coneixements... lliçons... sensacions... no importa el nom que li vulguis donar... però contínuament el teu cos, o potser millor la teva ment, va absorbint tot el que se li dona.

Amb els anys, el significat del què és l’amistat va variant. A mida que et fas gran reacciones d’una forma diferent, o potser és la teva ment que va canviant, però et tornes més sensible... qualsevol fet que als 15- 20 anys no li dones cap importància, quan arribes al final del teu camí, aquests petits fets augmenten el seu valor, de tal manera que qualsevol demostració d’afecte... estimació... amistat... per insignificant que sigui per qui la dona, no te punt de comparació amb el que ho rep.

Avui he tingut una sensació inexplicable de caliu tant gran que m’ha afectat molt. M’ha fet recordar que, justament fa un any, vaig tenir aquesta mateixa sensació...

No sé que tenen la gent del Casal, que em fan sentir viva, és com una injecció de força que m’ajuda a tirar endavant....

La vida, et dona de tot: coses bones, no tan bones, dolentes i molt dolentes...Quan la proporció no està ben equilibrada, valores molt més un bon moment per petit que sigui.

Avui m’ha tocat “un bon moment” i el tindré present durant molt de temps. Això farà que quan em toqui rosegar l’os pugui recordar que bo que era el tall....

                                                                                                  Casagu
          
 Tornar>>